3. Participacion politica e organizacion deth poder

  1. 3.1. Participacion dera ciutadania e democracia directa

    1. 3.1.1

      Creiguetz qu'era participacion ciutadana s’aurie d’esténer ath conjunt de toti es poders e organismes públics?

    2. 3.1.2

      A qui creiguetz qu’aurie de correspóner era convocatòria de referendums vinculants sus assumptes de transcendéncia politica?

    3. 3.1.3

      Creiguetz qu'era ciutadania, mejançant era recuelhuda de firmes d’un dus per cent (2%) deth cens electorau, aurie de poder convocar referendums entà proposar, modificar o derogar quinsevolha lei?

    4. 3.1.4

      Creiguetz qu'era ciutadania tanben aurie de poder promòir era reforma dera Constitucion?

    5. 3.1.5

      Creiguetz qu'era ciutadania tanben aurie de poder promòir referendums sus era adesion o renúncia de tractats o convenis internacionaus?

    6. 3.1.6

      Creiguetz qu’es institucions, abans d’aprovar plans, normatives o leis, aurien d’afavorir era participacion ex-ante (prèvia), establint mecanismes entà recéber aportacions ciutadanes?

  2. 3.2. Contròtle democratic sus eth poder

    1. 3.2.1

      Complèt un terç (1/3) deth periòde deth mandat de quinsevolh cargue public elècte, creiguetz qu'era ciutadania dera circumscripcion territoriau pera quau aquest a estat elegit, aurie d'auer era possibilitat de convocar un referendum revocatòri?

    2. 3.2.2

      En cas afirmatiu, creiguetz qu’entara convocatòria d’un referendum revocatòri cau era recuelhda de firmes d’un dètz per cent (10%) deth cens electorau dera circumscripcion territoriau deth cargue elècte?

    3. 3.2.3

      Un viatge cessats deth sòn cargue, quines limitacions creiguetz que cau establir entàs exmembres deth Govèrn?

    4. 3.2.4

      Creiguetz convenient que se limite eth nombre maxim de mandats des cargues elèctes?

  3. 3.3. Poder legislatiu

    1. 3.3.1

      Eth poder Legislatiu aurie d’èster:

    2. 3.3.2

      Coma creiguetz qu’aurie d’èster era circumscripcion entàs eleccions legislatives?

    3. 3.3.3

      Coma creiguetz qu’aurie d’èster eth sistèma electorau entàra eleccion des membres deth Parlament?:

    4. 3.3.4

      En cas de sistèmes d’eleccion proporcionau damb circumscripcions granes. Quin lindau minim de vòts aurie d’aconseguir un partit, en relacion as vòts emetuts, entà arténher representacion parlamentària?:

    5. 3.3.5

      Creiguetz que s’aurie de limitar era despena des candidatures en cada eleccion?

    6. 3.3.6

      Creiguetz que superar era despena s’aurie de considerar un frau electorau e s’aurie de castigar damb era pèrta d’ua part des escons obtenguts?

  4. 3.4. Era administracion electorau

    1. 3.4.1

      Creiguetz qu'era Constitucion aurie de garantir un sistèma de contròtle, a traués d’un organisme independent, qu’assegure era fiabilitat des procèssi electoraus?

  5. 3.5. Poder executiu

    1. 3.5.1

      Quina creiguetz qu’aurie d’èster era forma de Govèrn?

    2. 3.5.2

      Es Conselhèrs e es Conselhères aurien d’èster:

  6. 3.6. Poder judiciau

    1. 3.6.1

      Creiguetz qu'era Constitucion aurie de previer un Conselh Superior de Justicia que garantisse eth funcionament democratic, eficient e independent dera Justícia mejançant ua Sala o organ de Govèrn e ua auta Sala o organ de contròtle totaument independents?

    2. 3.6.2

      Er organ encargat deth Govèrn e contròtle deth poder judiciau aurie d’èster conformat democraticament per:

    3. 3.6.3

      Er organ encargat deth Govèrn e contròtle deth poder judiciau aurie d’èster escuelhut per:

    4. 3.6.4

      Coma creiguetz qu’aurie d’èster er accés ara carrèra judiciau?

    5. 3.6.5

      Coma creiguetz que s’aurie de hèr era assignacion de jutges e magistrats/des as Jutjats e Tribunaus de cada circumscripcion?

    6. 3.6.6

      Coma creiguetz qu’aurien d’èster es nomenaments de jutges?

    7. 3.6.7

      A qui creiguetz qu’aurie de correspóner era eleccion deth President/a deth Tribunau Suprèm e deth Fiscau Generau?

    8. 3.6.8

      Creiguetz qu’es fautes, delictes leugèrs e reclamacions civius e economiques d’escassa entitat aurien d’èster atenguts directament peth Jutjat de Patz municipau?

    9. 3.6.9

      Creiguetz convenient qu’existisque era figura deth Tribunau deth Jurat Popular entà perméter ua participacion activa dera ciutadania ena administracion de justícia?

    10. 3.6.10

      Creiguetz qu’abans d’accedir as jutjats, es parts enfrontades aurien de someter-se a mediacion?

    11. 3.6.11

      Coma alternativa as jutjats, creiguetz qu’es parts enfrontades aurien de someter-se a un procediment d’arbitratge?

    12. 3.6.12

      Creiguetz que cau assignar ara administracion de justícia uns recorsi economics minims e garantits entà assegurar era independéncia deth poder judiciau?

    13. 3.6.13

      Qui creiguetz qu’aurie de hèr es pressupòsti deth sistèma judiciau e qui les aurie d’aprovar?

  7. 3.7. Garanties constitucionaus e de drets umans

    1. 3.7.1

      Creiguetz qu'era Constitucion aurie de garantir que toti es drets e libertats reconeguts en tèxte constitucionau agen ua tutèla judiciau efectiva deuant es Tribunaus corresponents?

    2. 3.7.2

      Creiguetz qu'era Constitucion aurie de garantir qu'es Drets Umans siguen era base fondamentau dera sua aplicacion e interpretacion, d’acòrd damb es normes deth dret internacionau, eth Convèni Europèu de Drets Umans e Libertats fondamentaus, era Carta de Drets fondamentaus e era jurisprudéncia des Tribunaus Internacionaus de Drets Umans?

    3. 3.7.3

      Era interpretacion dera Constitucion e era aplicacion des Drets Umans aurie d’èster garantida per:

    4. 3.7.4

      Er organisme encargat de garantir era interpretacion dera Constitucion e era aplicacion des Drets Umans aurie d’èster conformat per:

    5. 3.7.5

      Coma creiguetz que s’aurie de hèr era eleccion des membres der organisme encargat de garantir era interpretacion dera Constitucion e era aplicacion deth Drets Umans?

    6. 3.7.6

      Era possibilitat de presentar un recurs d’inconstitucionalitat dauant er organisme encargat de garantir era interpretacion dera Constitucion e era aplicacion deth Drets Umans sollicitant era nullitat d’ua lei aurie de correspóner:

  8. 3.8. Era fiscalia

    1. 3.8.1

      Creiguetz qu'era Fiscalia aurie d’actuar sonque en defensa dera legalitat, des drets dera ciutadania e der interès public?

    2. 3.8.2

      Creiguetz qu'es fiscaus de districte aurien d’èster elegits periodicament, entre candidats/tes qu’acrediten es coneishements necessaris, per sufragi universal dera ciutadania residenta ena corresponenta circumscripcion?.

    3. 3.8.3

      Creiguetz qu’aurie d’existir era figura deth Fiscau Generau o caleria substituïr-lo per un organ collectiu?

  9. 3.9. D'auti organs

    1. 3.9.1

      Creiguetz que Sindicatures com ara era de Grèuges, era de Compdes, de Mèdi Ambient e Recorsi Naturaus e era electorau, e es que se podessen crear , aurien de velhar peth compliment e respècte des drets e libertats dera ciutadania en tot exercir contròtle sus er ús de recorsi e era gestion dera Administracion publica?

    2. 3.9.2

      Aguestes Sindicatures aurien de recéber es queishes des ciutadans e elaborar informes e recomanacions ath respècte?

    3. 3.9.3

      A qui creiguetz qu’aurie de correspóner era eleccion des cargues des diuèrses Sindicatures?

    4. 3.9.4

      Es dictàmens des Sindicatures aurien d’èster vinculants?