4. Organizacion territoriau

  1. 4.1. Principis generaus deth modèl territoriau

    1. 4.1.1

      Creiguetz qu'era Constitucion de Catalonha aurie de reconéisher qu'es Municipis son eth fondament de tota era estructura politica e administrativa deth país?

    2. 4.1.2

      Creiguetz qu’eth principi de subsidiarietat: tot eth servici calerie prestà-lo peth nivèu polític o administratiu de menor nivèu que sigue possible, calerie s’establís de manera explicita en er apartat dera Constitucion que reguli era organizacion territoriau?

    3. 4.1.3

      Creiguetz qu’eth principi de suficiéncia financera: era distribucion des recorsi poblics calerie d’éster adaptada de manera explicita en er apartat dera Constitucion que reguli era organizacion territoriau?

    4. 4.1.4

      Creiguetz qu’eth principi de distribucion clara de competéncies e non duplicitat de servicis, calerie s’establís de menera explicita en er apartat dera Constitucion que reguli era organizacion territoriau?

    5. Creiguetz qu’eth principi d’egalitat d’oportunitats pera ciutadanetat pertot eth territòri, calerie s’establís de manera explicita en er apartat dera Constitucion que reguli era organizacion territoriau?

    6. Creiguetz qu’eth principi d’equivaléncia des servicis pertot eth territòri, calerie s’establís de manera explicita en er apartat dera Constitucion que reguli era organizacion territoriau?

    7. 4.1.7

      Creiguetz qu’eth principi d’autonomia politica des Ajuntaments: non à d’éster sometut ath control politic extèrn, calerie s’establís de manera explicita en er apartat dera Constitucion que reguli era organizacion territoriau?

    8. 4.1.8

      Creiguetz qu’eth principi dera sobirania de cada municipi entà organizà-se internaments en es entitats municipaus que consideri convenient, calerie s’establís de manera explicita en er apartat dera Constitucion que reguli era organizacion territoriau?

    9. 4.1.9

      Creiguetz que cau convertir es desequilibris territoriaus en acòrds equitatius entre es diferents territòris entà establir aliances e trobar solucions comunes de consens basades en principi de interdependéncia?

    10. 4.1.10

      Creiguetz qu’auent en compde eth principi de soberania des municipis, cau potenciar era sua liura associacion entara collaboracion voluntària entre eri?

    11. 4.1.11

      Auent en compde era pluralitat de comunitats e era diversitat territoriau existenta, coma creiguetz qu’aurie d’èster era organizacion territoriau?

    12. 4.1.12

      Creiguetz qu'era representacion politica en espaci locau aurie d’èster tostemp elegida de forma dirècta pera ciutadania?

    13. 4.1.13

      Creiguetz qu’ena administracion locau s’aurien d’implantar sistèmes de participacion ciutadana, de democracia directa, entàs decisions e eth pressupòst, era distribucion des ingrèssi, era despena e eth sòn contròtle (iniciatives legislatives, referendums, etc.) en tot respectar era capacitat decisòria der organ de Govèrn?

  2. 4.2. Division politico administrativa

    1. 4.2.1

      En guairi nivèus administratius creiguetz que s’aurie d’organizar territoriaument Catalonha?

    2. 4.2.2

      Coma creiguetz qu’aurie d’èster eth modèl territoriau de país e de distribucion de competéncies e eth sòn finançament?

  3. 4.3. Modèl territoriau de país e distribucion de competéncies politiques

    1. 4.3.1

      Creiguetz que, en tot supausar qu’era Constitucion reconeishe es comarques, coordinar es accions des municipis que les formen auria d’éster competéncia sua?

    2. 4.3.2

      Creiguetz que, en tot supausar qu’era Constitucion reconeishe es comarques, eth finançament des municipis que les formen auria d’éster competéncia sua?

    3. 4.3.3

      Creiguetz que, en tot supausar qu’era Constitucion reconeishe es comarques, prestar es servicis as municipis que les formen e non poguen assumir directaments qu’ei ua competéncia que les calerie auer?

    4. 4.3.4

      Creiguetz que, en tot supausar qu’era Constitucion reconeishe es vegueries, coordinar es accions des municipis/comarques que les formen ei ua competéncia que les calerie auer?

    5. 4.3.5

      Creiguetz que, en tot supausar qu’era Constitucion reconeishe es vegueries, eth finançament des municipis/comarques que les formen ei ua competéncia que les calerie auer?

    6. 4.3.6

      Creiguetz que, en tot supausar qu’era Constitucion reconeishe es vegueries, prestar servicis as municipis/comarques que les formen e non poguen assumir directaments ei ua competéncia que les calerie auer?

    7. 4.3.7

      Creiguetz que, en tot supausar qu’era Constitucion reconeishe es vegueries, éster era division administartiua dera Generalitat pera sua accion territoriau ei ua competéncia que les calerie auer?