LES PREGUNTES PER AL DEBAT CONSTITUENT

Les preguntes que es presenten a continuació tenen per objectiu elaborar i sistematitzar, a partir de la participació ciutadana, unes bases constitucionals per al futur polític de Catalunya que, com a societat civil, puguin ser lliurades als representants polítics sol·licitant-los que convoquin una Assemblea o Parlament Constituent.

L’elaboració d’aquestes preguntes no s’ha fet seguint criteris de tècnica constitucional pura sinó a partir d’aquelles temàtiques i debats que diferents organitzacions i entitats de la societat civil catalana han plantejat com a necessaries d’abordar a l’hora de discutir el contingut d’una Constitució.

Tenint en compte aquestes temàtiques de discussió plantejades, la redacció i selecció de preguntes s’ha realitzat seguint la combinació de tres premisses: la de la integralitat, la del desacord i la de la progressivitat o no regressió.

  • La premissa de la integralitat: s’han formulat i inclòs preguntes que abarquen la totalitat d’aspectes i parts d’una Constitució.
  • La premissa del desacord: En el model de societats democràtiques com la nostra, les institucions i drets tenen una dimensió en la que existeix un consens general. Seria absurd preguntar si “cal reconèixer el dret a la llibertat d’expressió?”, o si “cal que existeixi un Govern?”. I una altra dimensió en la que existeixen desacords: “cal permetre, d’acord amb la llibertat d’expressió, que es puguin manifestar públicament opinions racistes o homòfobes?, “El Govern s’ha de regir per un sistema parlamentari o presidencialista?”. Tenint en compte que és en aquesta segona dimensió on es dona el debat públic i no en la primera, només es formulen preguntes que es mouen en la dimensió del desacord, donant per descomptat que una Constitució hauria d’incorporar les qüestions on existeix un consens general.
  • La premissa de la progressivitat o no regressió: considerem que aquelles institucions i drets democràtics aconseguides fruit d’anys de lluita social no poden ser  reversibles. Per això, la formulació de les preguntes es fa sempre amb la intenció d’evitar que del procés participatiu en sorgeixin directrius que impliquin un retrocés en el gaudi d’aquestes. No es formulen preguntes com per exemple, “Cal reconèixer la pena de mort?”, ja que els drets i institucions democràtiques no son qüestionables i l’objectiu d’un procés participatiu no pot ser retrocedir sinó avançar.

CONSULTA AQUÍ LES PREGUNTES PER CADA ÀMBIT:

1. ELEMENTS CONSTITUTIUS

2. DRETS

3. PARTICIPACIÓ POLÍTICA I ORGANITZACIÓ DEL PODER

4. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

5. RÈGIM ECONÒMIC

6. TERRITORI, RECURSOS NATURALS, SECTORS ESTRATÈGICS I EMPRESES PÚBLIQUES

7. SEGURETAT I RELACIONS INTERNACIONALS

DESCARREGA EL FORMULARI SENCER DE TOTES LES PREGUNTES.